Per una assignatura de la universitat em van demanar que fés una ressenya sobre una novel·la o pel·lícula i jo vaig triar El Zahir, el llibre que més m'ha agradat de tots els que he llegit de Coelho fins ara, possiblement.
Us deixo doncs, la ressenya, espero que us agradi i que esperoni a llegir la novel·la o algun altre títol d'aquest magnífic escriptor brasileny.
Actualment, vivim per a nosaltres
mateixos i tenim molta por de quedar-nos sols perquè som una societat
majoritàriament familiar. Aquest és precisament un dels temes de què molt bé
tracta Paulo Coelho en El
Zahir. La por a l’abandonament i el voler saber sempre el perquè. Qui no
s’ha obsessionat mai per una feina, per un amor o per un objectiu? L’autor narra
també aquest tema des del punt de vista del protagonista, un home que ho té
tot, però que ho abandona per trobar l’amor perdut; i ens fa reflexionar sobre
en nostre comportament en aquesta vida, i en el fet que sovint no ens donem per
vençuts fins que no sabem la resposta que nosaltres volem sentir.
El Zahir és una expressió provinent de la mitologia islàmica, coneguda des del segle
XVI, que significa que quelcom una
vegada vist ja no es pot oblidar. El 2005, Paulo Coelho l’estampa com a títol
de la seva obra escrita al Brasil, un país que des de fa anys lluita contra el
narcotràfic, la pobresa en les faveles, entre d’altres, per a poder millorar la
situació social i econòmica, sobretot de les ciutats i pobles més pobres. El seu argument, amb tocs
autobiogràfics, és la història d’un famós escriptor internacional per recuperar
l’amor perdut de la seva dona, corresponsal de guerra, que un dia, sense donar
cap explicació, marxa de casa amb un amic seu. En un principi no sap si la seva
dona ha estat víctima d’un atemptat, segrestada o ha marxat perquè ja no sentia
res pel seu matrimoni. Amb la finalitat de respondre totes les preguntes que té
al cap i capficat a recuperar l’amor perdut i, sobretot, en saber quin és
el veritable motiu pel qual ella l’ha abandonat, el protagonista decideix
iniciar un viatge pel món sense saber-ne el destí. Un dia es troba amb l’amic amb qui la
seva dona va marxar i aquest li promet que el durà al lloc on es troba o
resideix des de la seva marxa. El viatge que inicien junts el portarà a
recórrer diferents estats europeus i a començar a qüestionar-se la seva pròpia
existència i la finalitat de la vida. El viatge acaba al Kazakhstan, lloc
de naixement de l’ acompanyant de viatge, on el protagonista comença a
descobrir-se ell mateix.
És sens dubte la novel·la de Coelho
que més m’ha influenciat, possiblement perquè la vaig llegir en un moment de la
vida que passava per la mateixa situació que la del protagonista. És curiós com
ens poden influenciar els llibres segons el moment personal que estem vivint.
Paulo Coelho ha arribat al cor i ha fet reflexionar milers de lectors amb les
seves paraules i un vocabulari senzill però ric en emocions i en sentiments,
però per aquest mateix motiu també ha estat molt criticat, per la simplicitat
de les seves estructures gramaticals. Després
de diverses novel·les publicades, premis i reconeixements, es pot dir que ha
estat mot influent en milers de persones arreu del món gràcies al seu estil
poètic, realista i filosòfic, però sobretot gràcies a un llenguatge que
influeix directament en el cor. En un temps en què els humans necessitem que ens
guiïn i temps en el què, a causa del món on vivim, qualsevol petita frase ens
dóna energia per a seguir lluitant i vivint. És possible que els problemes que
de jove va patir, sexuals, d’incapacitat per adaptar-se a la societat, entre
d’altres, l’hagin influenciat en la seva literatura, volent que amb els seus
llibres la gent no passi el que ell va passar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario