Sisenes consecutives, un altre rècord!

El que en un principi semblava un partit fàcil pels blaugranes va resultar ser un partit complicat on els jugadors, els tècnics i els afeccionats van acabar suant més del compte. Els implicats en el terreny de joc per igualar el marcador i els espectadors a causa del nerviosisme en els últims minuts.

Durant tot el dia el nom de Leo Messi va ser el més comentat. La majoria tenia clar que l'astre argentí començaria a la banqueta més per precaució que no pas per les ganes de jugar i l'estat de forma del jugador encara que tots desitjaven veure les seves jugades màgiques. Finalment el petit va començar a la banqueta i durant tota la primera part se'l va poder veure nerviós, mossegant-se les ungles, tenia ganes de sortir.

En un Camp Nou ple de gom a gom, com en les grans ocasions, i després de sonar l'himne de la Lliga de Campions, el Barça va dominar amb escreix el partit i va poder sentenciar abans del xiulet que indicava la mitja part del partit. Últimament cal dir que als blaugranes els hi costa obrir el marcador i acaben marcant després que el rival hagi foradat la porteria defensada per Valdés, ahir, o per Pinto en els últims partits.

Durant la segona part el porter blaugrana va tenir més protagonisme del compte, i és de calaix que quan ho intentes acabes tenint la teva recompensa. El PSG va marcar primer el Barça estava eliminat, potser els blaugranes tenien massa cregut abans del gol dels Parisencs que ja eren equip de semis.

Tocava tornar a aixecar el resultat, quantes vegades l'equip de Vilanova a començat perdent durant aquesta temporada... Però com en la majoria de partits es va acabar imposant, ahir només va caldre un gol de Pedro, ja li tocava marcar, per passar ronda. I si, cal remarcar que un dels jugadors que va tocar la pilota abans que el canari l'enviés al fons de la xarxa va ser Messi, que va sortir al quart d'hora d'iniciar la segona part i, com sempre, va airejar el partit i va aparèixer en el moment clau del partit.

En els instants finals, el Camp Nou es va posar dempeus pels nervis i per ajudar a l'equip en moments perillosos quan atacava el PSG.

Demà a Nyon quatre boles, dos equips de la Bundesliga i dos de la Lliga, Bayern, Borussia, Madrid i Barça, dos partits per arribar a la gran final de Wembley i toqui qui toqui, el Barça vol ser-hi present.

Sisenes semifinals consecutives, la final de Wembley ja és una mica més a prop. Cal millorar, i molt, però l'

"orelluda" ja està més a tocar.

Foto: marca.com

Foto: mundodeportivo.es

Se prevé una gran temporada motociclista

Horario atípico el de ayer para los amantes de las motos. Después de echar la siesta, los que tuvieron la gran suerte de echarla, y con la merienda en la mesa, los aficionados al motociclismo pudieron disfrutar de tres bonitas carreras, donde se demostró, una vez más, que el deporte de dos ruedas está en uno de sus mejores momentos en el país. 

En la primera carrera de la temporada, y bajo el cielo oscuro de Catar, el cajón más alto del podio en las tres carreras fue copado por tres españoles, pero Lorenzo, Espargaró y Salom no fueron los únicos que subieron al podio, detrás de ellos, Màrquez (3º en MotoGP) y Viñales y Rins (2º y 3º en Moto3) también tuvieron su recompensa. A las puertas de la gloria en Catar se quedaron Pedrosa (4º en MotoGP) y Àlex Màrquez (4º en Moto3).

La temporada promete, y mucho, con duelos infernales en las curvas como los vividos ayer entre Rossi, el veterano que remontó del octavo al segundo puesto con un carrerón, y Màrquez, el nuevo, que le plantó cara al gran campeón de la categoría  o en Moto2 con Espargaró y Redding en la última vuelta, se puede asegurar que el campeonato dará mucho de sí.

El decimoséptimo triplete español en el Mundial de Motociclismo, logrado ayer en Losail diez años después del primero. Tres nuevas victorias para empezar con muy buen pie la temporada.

Deseamos ver muchos más podios copados por motociclistas de casa, pero sobretodo, grandes carreras con duelos en las curvas que hagan que se los corte la respiración.

Foto: marca.com

Nosaltres també existim!

M'envien un Whatsapp fa uns dies que deia textualment "Es pot saber què cony és això del Canal Casteller!! M'indigno."

La meva resposta va ser "Ya"

Aquí es va acabar l'intercanvi de missatges instantanis sobre aquest tema, aquí es va acabar perquè amb aquesta persona no ens calen més paraules per saber què en pensem del tema.

No odiem els castells, ni als castellers (només als que tenen una mica pujat l'ego), només els hi tenim una mica de ràbia. 

La persona que em va enviar el Whatsapp i jo compartim l'afició d'altres elements festius de la cultura popular i tradicional catalana que no són els castells. Som geganters, diables, dansaires i bastoners, entre d'altres, i com els castellers ens hi deixem la pell a cada assaig i a cada reunió, per sortir a plaça o en cercavila el millor possible.

Segurament no aconseguirem mai deixar bocabadada a tota una plaça fent una construcció espectacular, ni a les nostres colles serem més de cinquanta persones, però deixarem bocabadats als nostres companys i familiars millorant en el punteig dels balls o no tenint por de sortir a cremar amb la massa plena de carretilles. Val a dir que compartim moltes coses, a vegades invisibles, amb les colles castelleres.

Un dels aspectes que la cultura i la societat en general dóna als castellers són els seus valors, quatre principalment, força, equilibri, valor i seny, valors compartits, encara que no ho sembli, amb tots els elements festius i grups de cultura popular i tradicional, des de les sardanes fins els balls de bastons, passant per tota la riquesa cultural del país.

I ara, formularé una pregunta que fa temps que em passa pel cap, que he obert sempre que he tingut la possibilitat a qui m'ha escoltat: Perquè tenen tanta "publicitat", bona imatge, representació,... els castells i els altres tenim tantes dificultats?

Algun dia m'agradaria trobar la resposta, què hem de fer per aixecar a tanta massa? I perquè se'ns faci més cas des de les institucions i les empreses? I per tenir gent nova cada temporada?

Potser no fem monuments humans espectaculars ni som Patrimoni de la Humanitat, però de ben segur que ens hi deixem la pell i "treballem" moltes hores a la setmana per poder mostrar al carrer la millor mostra de cultura popular i tradicional catalana. Ens agradaria que algun dia poguéssim rebre el nostre reconeixement.

Al llarg d'aquest article en cap moment em vull posar en contra de cap colla castellera ni de cap casteller, tinc amics i colles castelleres des de fa molts anys, simplement vull que entre tots fem una reflexió per exponenciar tots els elements festius de la cultura popular i tradicional catalana, que és una de les coses més maques de les quals podem "fardar".