M'envien un Whatsapp fa uns dies que deia textualment "Es pot saber què cony és això del Canal Casteller!! M'indigno."
La meva resposta va ser "Ya"
Aquí es va acabar l'intercanvi de missatges instantanis sobre aquest tema, aquí es va acabar perquè amb aquesta persona no ens calen més paraules per saber què en pensem del tema.
No odiem els castells, ni als castellers (només als que tenen una mica pujat l'ego), només els hi tenim una mica de ràbia.
La persona que em va enviar el Whatsapp i jo compartim l'afició d'altres elements festius de la cultura popular i tradicional catalana que no són els castells. Som geganters, diables, dansaires i bastoners, entre d'altres, i com els castellers ens hi deixem la pell a cada assaig i a cada reunió, per sortir a plaça o en cercavila el millor possible.
Segurament no aconseguirem mai deixar bocabadada a tota una plaça fent una construcció espectacular, ni a les nostres colles serem més de cinquanta persones, però deixarem bocabadats als nostres companys i familiars millorant en el punteig dels balls o no tenint por de sortir a cremar amb la massa plena de carretilles. Val a dir que compartim moltes coses, a vegades invisibles, amb les colles castelleres.
Un dels aspectes que la cultura i la societat en general dóna als castellers són els seus valors, quatre principalment, força, equilibri, valor i seny, valors compartits, encara que no ho sembli, amb tots els elements festius i grups de cultura popular i tradicional, des de les sardanes fins els balls de bastons, passant per tota la riquesa cultural del país.
I ara, formularé una pregunta que fa temps que em passa pel cap, que he obert sempre que he tingut la possibilitat a qui m'ha escoltat: Perquè tenen tanta "publicitat", bona imatge, representació,... els castells i els altres tenim tantes dificultats?
Algun dia m'agradaria trobar la resposta, què hem de fer per aixecar a tanta massa? I perquè se'ns faci més cas des de les institucions i les empreses? I per tenir gent nova cada temporada?
Potser no fem monuments humans espectaculars ni som Patrimoni de la Humanitat, però de ben segur que ens hi deixem la pell i "treballem" moltes hores a la setmana per poder mostrar al carrer la millor mostra de cultura popular i tradicional catalana. Ens agradaria que algun dia poguéssim rebre el nostre reconeixement.
Al llarg d'aquest article en cap moment em vull posar en contra de cap colla castellera ni de cap casteller, tinc amics i colles castelleres des de fa molts anys, simplement vull que entre tots fem una reflexió per exponenciar tots els elements festius de la cultura popular i tradicional catalana, que és una de les coses més maques de les quals podem "fardar".
La resposta a la pregunta ja la tens, t'agradi o no.
ResponderEliminarEls castells són espectaculars i es poden quantificar. Els gegants, els balls de bastons etc no.
A més Agnès, tots dos sabem que aquests móns fan una mica de peneta (en general, exeptuant exepcions): gegants lletjos, acompanyaments musicals horribles, vestuaris desiguals...
Analitza a quins llocs els balls funcionen al mateix nivell que els castells.
El problema ÉS vostre, el món casteller no ha fet mai campanya en contra vostra.
Sigueu crítics perquè en la mesura que feu que tot el món sigui viu i atractiu rebreu la gent i el cas de les institucions.
Ja saps el que en penso i opino del món cultural a la nostra ciutat.
EliminarEspero que algun dia canvii. Ja saps el meu lema, menys colles i més qualitat.
I anar una mica a classe, que no fa mai mal! jejejejeje
Bona part de l'éxit casteller, deixant la innegable bellesa de les contruccions i les emocions que desperta la seva fragilitat i l'esforç col.lectiu, crec que ha estat el tractament esportiu que li han donat els mitjans de comunicació que retrasmeten els castells amb la solemnitat d'una final de la champions. Penso que encara que està en el grup de ?cultura tradicional" aquesta reunió és molt artificiosa com tots els conceptes que utilitzem per aclarir el nostre llenguatge. L'espectacularitat dels castells que els fa "espectacle de masses" pot ser també el seu taló d'Aquiles i pot fàcilment desvirtuar el sentir i el fet de fer castells.
ResponderEliminarLes colles geganteres, els esbarts,els diables, tots ells ocupen cadasqú un espai diferent i tenen els seus propis "talons d'Aquiles" alguns dels quals apuntava molt bé un altre comentari.
Encara no havia entrat al teu bloc, Agnes. Espero poder llegir-te habitualment. Segueix així!
Gràcies per la opinió Carolina, espero rebre'n moltes més!
ResponderEliminarAbans de començar felicitar a l'Agnès pel seu blog (amb g, sí...) i els seus escrits, són aire fresc en aquest món de la Cultura Popular...
ResponderEliminarBé, com bé saps aquesta pregunta ens la fem sovint la majoria dels que no som castellers... i no sempre tenim una resposta adequada... haurem de seguir esperant...
Jo puc compartir alguna de les meves opinions.
En contra del que diu l'amic Manu, jo no crec que el motiu principal no l'hem de buscar dins els nostres àmbits de la Cultura Popular, sinó fora d'ells i en els valors que avui dia predominen en la nostra societat: la competència, el risc, la incertesa, l'esclat de joia per la fita aconseguida, aquí els castellers ens guanyeu per golejada... i això, en gran part, és el que fa que sigueu tan telegènics... i avui dia el que surt a la tele... va a missa.
De la resta d'aspectes no crec que haguem de fer comparacions: també hi ha músics castellers que fan pena, castellers que fan pena, colles castelleres que fan pena... de la mateixa manera que hi ha colles de gegants que excel·leixen, bastoners que espatarren o diables majestuosos... no crec que aquí us tinguem que envejar res.
La veritat és que m'ha dolgut el comentari del Manu de que el problema ÉS nostre. No crec que això sigui veritat.
Ni vosaltres heu fet tant per estar tant amunt ni nosaltres tan poc per estar tan avall.
Nosaltres, els geganters podem dir, en canvi, que pots agafar qualsevol població catalana i, el més probable és que no tingui colla castellera, però el més segur és que tingui no una sinó potser dues parelles de gegants... i no per això ens creiem millors que ningú.
Ans al contrari, us admirem, igual que admirem als esbarts, diables, sardanistes, cantaires, etc, etc, etc... per que sabem el que costa dedicar-se a la Cultura Popular...
Per cert, qui ha escrit aquest comentari és el Josep Maria Blanes, el blogger no ha posat el nom correctament...
Eliminar