A finals d'any publicava l'editorial que vaig haver d'escriure i llegir al taller de ràdio. El dia del sopar de final de temporada, les capis ens van posar un vídeo que em recordava aquell escrit i a l'equip petit. El vídeo es titula "L'equip gran" i és la nostra història, no gaire diferent a la d'aquell equip petit.
Gràcies companyes per haver-me donat la oportunitat de formar part d'un equip de futbol!
Us deixo l'enllaç al vídeo que les capitanes ens van fer, i l'escric que aquell dia de desembre vaig llegir.
L'equip gran: https://www.facebook.com/photo.php?v=10201276707985809
Editorial:
"Bona tarda amants de l’esport! Amb el sobrenom d’Equip petit, fa uns mesos parlàvem d’un equip de futbol de nens i nenes de vuit anys que no havien guanyat cap partit de la temporada. 275 gols en contra i només un a favor, possiblement, el gol més celebrat de tota la lliga. La Ruth, l’Adrià, el Nil, el Gerard, la Gemma i els seus companys entrenaven de valent cada dia per aconseguir la victòria el següent cap de setmana, però arribats el dia, una nova derrota els acompanyava de tornada a casa. S’enfadaven després d’una derrota? Feien culpable a algun company? Criticaven al porter? Cap
d’ells marxava amb el cap cot, ni amb mala cara, ni enfadat, sinó amb el convenciment d’haver-ho donat tot al terreny de joc.
Amb el mateix convenciment que l’equip petit, la Marta, l’Andrea, la Inma, la Paula i les seves companyes assisteixen a cada entrenament, no hi ha excuses, ni la feina, ni la universitat, ni el Barça, ni la parella, res els fa perdre l’estona de la setmana que estan plegades amb la pilota de futbol als peus.
La diferència entre els dos equips només és l’edat, dotze anys separen els petits de les grans. Per la resta, dues vides paral·leles. Elles també van celebrar l’únic gol de la lliga com si fos el triomf del campionat, i per desgràcia, la portera està més que acostumada a anar a buscar la pilota entre la xarxa.
Malgrat tot, ni l’equip petit ni el sènior femení perden l’esperança, saben que amb esforç i constància tot arriba, potser no arriba aquesta temporada, ni la que ve, però l’experiència és un grau i arribarà el dia que l’equip marqui més que el contrari.
L’Emma no és Messi, ni l’Alba és Piqué, ni el Haritz és Casillas, però com aquests tres grans jugadors professionals, l’Emma, l’Alba i el Haritz ho donen tot en el camp, pensant en els seus ídols i en el dia que arribi la victòria. Fins llavors cap queixa, ni cap feblesa, potser els més grans, els professionals, haurien d’aprendre d’equips com aquests on ningú és culpable i tots lluiten a una."
 |
| Font: Cèlia Bartolomé |
 |
| Font: Cèlia Bartolomé |
 |
| Font: Marta Selvi |
