No arribava a l'any i ja sortia a acompanyar els Cavallets Cotoners al Corpus, per les Festes de la Mercè o en un petit cercavila d'un barri de la ciutat. Des de ben petita m'han agradat els gegants, el bestiari, els nans i tots els entremesos que conformen la cultura popular i tradicional catalana.
Fa set anys vaig ballar per primera vegada el Ball dels Cavallets Cotoners al Toc d'Inici, per mi i per a molts el millor acte, el més esperat i especial de la Festa Major de Barcelona. Una pràctica que només vaig acomplir fa dos anys, quan vaig tenir el grandíssim plaer de poder ballar l'Àliga de la ciutat davant de centenars de persones aplegades a la plaça Sant Jaume.
Dissabte per segona vegada a la meva vida vaig ballar el Toc d'Inici fora de la plaça més cèntrica de Barcelona. Davant de centenars de reusencs i reusenques vam poder mostrar el que fem els barcelonins i com de bé ballem els nostres gegants. El Mercadal va quedar petit per veure els gegants de la Ciutat, la Mullassa i els Falcons de Barcelona i als Bastoners de Gràcia.
Els barcelonins hem d'estar molt orgullosos de totes les persones que fan possible que cada cap de setmana els nostres gegants surtin en cercavila al carrer, que els esbarts facin anys, que hi hagi molts concerts de corals o que a l'escola dels nostres fills hi hagi capgrossos. Hauríem de donar una mica més d'importància al nostre patrimoni i emmirallar-nos als pobles i a les altres ciutats que surten al carrer en massa per veure el seu seguici i s'emmocionen quan veuen el solemne ball de l'Àliga, perquè és la nostra representació com a ciutat.
Els que tenim el plaer de ballar algun dels elements dels Seguicis Festius de Barcelona, dissabte vam estar molt orgullosos de representar a la ciutat a la plaça del Mercadal de Reus i que tant els més petits com els més grans poguessin gaudir-los. Vam poder comprovar que tot l'esforç i el treball per executar els balls i les figures a la perfecció val molt la pena quan una munió de nens t'aplaudeixen per agrair-te el que acabes de fer.
Dissabte les portes de la Virreina no es van obrir, ni ens vam desitjar bona Mercè, però ens ho vam passar tan bé com ho fem a cada Toc d'Inici.
Ara toca esperar una mica més de tres mesos per poder tornar a sentir la melodia que tan ens emociona i per començar la nostra Festa Major, esperant que els carrers del centre de Barcelona s'omplin de gom a gom per veure l'Àliga, els gegants, el Lleó, els diables, els Capgrossos Macers i tota la resta del seguici.
Fotografies de Toni Fernandez:
Breu recull de premsa sobre la visita dels Seguicis Festius a Reus:
No hay comentarios:
Publicar un comentario