Els Gaudí es reivindiquen

Diumenge el Barcelona Teatre Musical va acollir una nova entrega dels premis Gaudí, la màxima distinció catalana en cinema que atorga l'Acadèmia del Cinema Català.

A hores d'ara, tres dies després de l'esdeveniment, la majoria dels catalans sabem les pel·lícules guanyadores, entre les quals destaquen per sobre de tota la resta: Lo impossible, Una pistola en cada mano i Blancaneu.

Però amb aquest post no vull parlar de cap pel·lícula, ni de cap premi, ni de cap vestit. El que vull destacar són alguns dels parlaments que els guanyadors van fer. Parlaments reivindicatius, parlaments sense contingut, parlaments amb paraules no "aptes" per donar les gràcies pel premi.

Tanmateix, de tots els discursos em quedo amb dos. Per una banda el ja conegut de Montserrat Carulla que va començar la seva intervenció amb "Sóc actriu, catalana i independentista" i després va afegir que malgrat tenir aquest sentiment també admira la llengua i el poble espanyol. Penso que Carulla, una de les actrius catalanes més importants, va expressar el que molts catalans pensen i senten, una Catalunya lliure però sense menysprear el poble espanyol, un sentiment que alguns no volen entendre i es pensen que per ser independentista ja has d'odiar tot el que no és del teu gust.

L'altre discurs que m'agradaria destacar és el de Candela Peña, que va destacar que ha estat molts mesos sense tenir feina i amb tres dies ha guanyat una estatueta. El món del cinema, desgraciadament, no s'ha lliurat de la crisi, molts hem deixat d'anar al cinema per l'augment de preus. La cadena de l'augment de preus repercuteix directament als actors i actrius, que han vist la seva feina disminuïda. El mateix problema que tenen lampistes, metges, obrers, etc. 

El cinema, com altres àmbits de la cultura, ha vist disminuïts els seus ingressos. La cultura, allò que tan presumim s'està arraconant, se l'està deixant de banda, sense adonar-nos que avui en dia vivim de i per la cultura, un mot que inclou un gran àmbit d'aspectes que cada dia tenim al nostre voltant.

Carulla i Peña no van ser les úniques que durant la gal·la van fer les seves reivindicacions. Els Gaudí d'enguany van servir perquè personatges públics alcessin la veu i expressessin el que senten la majoria dels catalans i les catalanes. Potser als de carrer no ens fan gaire cas, però quan ho diu un personatge públic la veu ja arriba una mica més lluny.