Felicitats esbart!

El Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona obre les portes per acollir l'entrega de premis Ciutat de Barcelona als premiats d'enguany. Amb la sala plena els guardonats van poder anar recollint el seu premi segons l'ordre de categories. Quan arribo encara no sé si ja ens han donat el premi.

Un dels premiats és l'Esbart Català de Dansaires, el degà dels esbarts de Catalunya; l'esbart del qual sóc sòcia gairebé des del dia que vaig néixer. Estem d'enhorabona, ens han donat un premi pel projecte “Apel·les Mestres artista complet i home polièdric” que comprenia una exposició, un llibret complementari a aquesta i l'enregistrament del CD "Apel·les Mestres, Cançons per a la mainada", interpretat pels Cors infantils de l'Escola Coral de l'Orfeó Català.

Apel·les Mestres, dibuixant, il·lustrador, músic, cançoner, col·leccionista, amic, tertulià dramaturg, bibliòman, dissenyador gràfic, poeta, folklorista, figurinista, jardiner i viatger entre d'altres oficis va regalar a l'Esbart Català el dibuix que hi ha a la tela de la Senyera de l'entitat, i que amb els anys es va convertir amb el logo i distintiu de l'Esbart.

Avui és un dia especial, en primer lloc perquè el president, el meu pare, no pot assistir a l’acte perquè està treballant fora, quina casualitat, sempre falta als grans esdeveniments... En el seu lloc hi va la sots-presidenta, que la considero com una segona mare. Entre el públic també hi ha la mare, membre de la junta, acompanyada d’altres membres, als que considero la meva família.

També és especial perquè un cop més es reconeix al treball que es fa des de l’esbart, un treball que el fan les persones que el conformen amb esforç i sacrifici podríem dir que diari, perquè l’Esbart Català de Dansaires no és només una agrupació de balladors que vetllen perquè no és perdi el repertori de danses catalanes, sinó que també s’hi fan d’altres activitats, igual d’importants, com les ballades. Cada més l’esbart organitza exposicions, xerrades, presentacions, cursos,...

Encara no ho he dit, però avui vaig al Saló de Cent en representació de la ciutat de Barcelona, vaig amb els companys de l’Àliga de Barcelona a cloure l’acte dels premis, i avui, com a dia excepcional la ballaré jo. I dic excepcional perquè fa uns anys vaig prometre que només la ballaria una vegada pel Toc d’Inici en honor a la persona que va fer la coreografia del ball, que no és altre persona que la meva mare, la que m’ha ensenyat a ballar i la que m’ha ensenyat a compondre balls, com els que he pogut coreografiar pels Diables de Barcelona i pels gegantons Pippo i Gal·la.  

Avui, en honor a tots els premiats, però sobretot a l’Esbart Català de Dansaires i als que en algun moment de la nostra vida n’hem format part, tornaré a ballar el ball de l’Àliga de Barcelona. Estic nerviosa, com sempre em passa, comença la música que els Ministrers han escollit per fer l’entrada i la sortida al saló, les cames em tremolen i tinc la sensació que m’hauran de plegar del terra, a mi i a la figura. El ball transcórrer amb normalitat, els nervis em traeixen i m’equivoco sobretot a la primera part, però com bé diem sempre, la majoria dels espectadors no se saben el ball i això ens salva. Al passeig de sortida els nervis ja no es noten tan, la pressió disminueix i ja tot va com sempre ha d’anar.

En acabar, els companys de l’Àliga em feliciten i els de l’esbart també, els explico que no havia d’haver ballat per una lesió a l’espatlla, però que ho he fet per ells i ho he fet encantada.

De camí de tornada al local estem contents, les Festes de Santa Eulàlia ara si que s’han acabat i ens han anat molt bé en tots els aspectes.

Enhorabona a tots i fins l’any que ve!

Foto: ub.edu

Foto: esbartcatala.org

Foto: esbartcatala.org

Felicitats a tots els membres de l'Esbart Català de Dansaires però sobretot a aquelles persones que van aportar el seu granet de sorra, petit o gran, per fer possible el projecte i el premi que ens han donat.